MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS I PARER
La Societat Esportiva Pompeia va ser un dels grans clubs poliesportius del sector Gràcia-Sant Gervasi, que amb el pas dels anys acabaria localitzat a Montjuïc, al costat del Poble Espanyol i l'avinguda de Montanyans. El gruix de les seves instal·lacions esportives eren situades al barri de Galvany, on hi havia la seu social del club (Travessera de Gràcia-Santaló) des de la fundació del club a l'any 1913. Dos anys després, el Pompeia va optar per ampliar les seves instal·lacions amb un nou espai dedicat bàsicament als esports vinculats a la pràctica de l'equitació, com eren l'hípica i el polo.
Aquest espai era situat a la Travessera de Gràcia entre els carrers d'Alfons XII i Balmes al final del carrer Tuset. Compartía veinatge amb el convent del Nen Jesús que regentàven les Dames Negres. Comprenia una extensa catifa verda de gespa on els socis del club podien practicar l'hípica, esport que començava ser força practicat per les classes benestants. També s'hi jugava al futbol i s'hi van organitzar proves atlètiques.
El club va passar a ostentar el títol de Reial, atorgar pel monarca Alfons XIII a partir de 1920, però la creixent urbanització de la zona va desestimar l'espai com a adient per a esports eqüestres i es va convertir en un camp de futbol del que va prendre possessió el Gràcia Esport Club (després Gràcia FC) al maig de 1923. Aquest club era el continuador de l'Espanya FC que havia deixat el terreny de joc de Villarroel-Roselló, entre l'Hospital Clinic i l'Escola Industrial. Una de les primeres intervencions a l'antic camp del Pompeia, un cop esdevingut camp de futbol del Gràcia, va ser la instal·lació de la mítica tribuna del camp del FC Barcelona del carrer de la Indústria que es va situar en paral·lel al curs del carrer d'Alfons XII.
